LES ALERTES DEL PLANETA
Europa lidera l'era eòlica
Europa porta el món cap a l'era de l'energia eòlica. Les previsions de l'Associació Europea per a l'Energia Eòlica indiquen que Europa va arribar l'any 2003 a una potència instal·lada de 28.400 megawatts i que el 2020 l'energia eòlica satisfarà les necessitats domèstiques de 195 milions d'europeus.
Lester Brown
Earth Policy Institute
A l món, la potència per generar energia eòlica, que té un ritme de creixement de més d'un 30% cada any, ha pujat de menys de 5.000 megawatts el 1995 a 39.000 megawatts el 2003, és a dir, gairebé es va multiplicar per vuit. Entre els combustibles fòssils, el gas natural ocupa la primera posició, amb un ritme de creixement anual només una mica superior al 2% durant el mateix període, seguit del petroli en menys del 2%, i el carbó, en menys d'un 1%. La capacitat de producció d'energia nuclear va augmentar en un 2%.
La indústria eòlica moderna va néixer a Califòrnia al principi de la dècada del 1980, però els Estats Units, que ara tenen 6.300 megawatts instal·lats, han quedat enrere respecte a Europa a l'hora d'adoptar aquesta nova tecnologia tan prometedora. Alemanya va superar els EUA el 1997; a Europa, aquest país és el primer amb 14.600 megawatts. Espanya pot superar els EUA el 2004, mentre que Dinamarca ara obté un impressionant 20% de la seva electricitat a partir del vent i també és el primer fabricant i exportador mundial d'aerogeneradors.
Després de produir la majoria dels 28.400 megawatts d'energia eòlica sobre superfície terrestre, ara Europa també explota els recursos eòlics marítims. Les conclusions d'un càlcul de l'any 2004 sobre el potencial marítim d'Europa fet pel grup consultor sobre energia eòlica Garrad Hassan diuen que, si Europa comença a explotar activament la gran quantitat de recursos marítims de què disposa, el 2020 l'energia eòlica podria subministrar electricitat a tots els habitatges del continent.
El Regne Unit s'està afanyant a aprofitar la seva potència eòlica marítima. L'abril del 2001, va acceptar ofertes per terrenys projectats per produir 1.500 megawatts eòlics. El desembre del 2003, el govern va oferir 15 emplaçaments marítims més amb una capacitat generadora que podria superar els 7.000 megawatts. Aquests parcs eòlics -que requereixen una inversió de més de 10.000 milions d'euros- de les costes est i nord-oest d'Anglaterra, la costa nord de Gal·les, i de les aigües superficials de l'estuari del Tàmesi, podrien satisfer les necessitats elèctriques domèstiques de 10 milions d'habitants dels 60 milions que té el país.
L'empenta per explotar l'energia eòlica a Europa ve donada, en part, per la inquietud sobre l'escalfament del planeta. L'onada de calor rècord que va patir Europa l'agost del 2003, que va assecar collites i va causar la mort de 35.000 persones, ha accelerat la substitució del carbó, nociu per al clima, per fonts d'energia neta.a>
Si mirem enrere, ara sabem que això era subestimar en gran manera el potencial d'aquesta font d'energia renovable, perquè es basava en les tecnologies del 1991.
D'aleshores ençà, els avenços en disseny d'aerogeneradors han fet que funcionin a velocitats del vent més baixes, que converteixin el vent en electricitat més eficientment i aprofitin un sistema eòlic molt més ampli. L'any 1991, els aerogeneradors amb prou feines arribaven als 40 metres d'alçada de mitjana. El 2004, els nous aerogeneradors fan 100 metres d'alt i tenen unes pales molt més llargues, dissenyades per capturar amb més eficàcia l'energia del vent, i potser tripliquen la quantitat de vent que es pot recollir. Mentre que, el 1991, el DOE podia dir que Dakota del Nord, Kansas i Texas tenien prou energia eòlica aprofitable per satisfer les necessitats elèctriques del país, ara estem en condicions d'afirmar que disposen de prou energia eòlica aprofitable per satisfer les necessitats energètiques del país.
Quan la indústria eòlica es va començar a explotar per primer cop a Califòrnia, l'electricitat generada pel vent costava 38 centaus per kilowatt hora. Des d'aleshores ha baixat fins a 4 centaus o menys en els principals emplaçaments eòlics. L'EWEA preveu que el 2020 molts parcs eòlics generaran electricitat a 2 centaus el kilowatt hora, amb la qual cosa aquesta serà més econòmica que qualsevol altra font d'electricitat.
Si obtenim electricitat a bon preu a partir del vent, aquesta energia es pot fer servir per produir hidrogen, que es pot emmagatzemar i fer servir en qualsevol moment. A la nit, quan la demanda d'electricitat disminueix, els generadors d'hidrogen es poden engegar per acumular reserves. L'hidrogen és el combustible que s'ha triat per als motors de pila de combustible en què treballen els fabricants de cotxes d'arreu del món i, si van mal dades en el tema del clima, els cotxes amb motors de combustió interna de gasolina es poden convertir en motors d'hidrogen.
Un cop emmagatzemat, l'hidrogen es pot utilitzar per fer anar les centrals tèrmiques, més que no pas el gas natural. Aquest hidrogen tant pot ser un auxiliar per a l'energia eòlica o una alternativa al gas natural, sobretot si l'augment dels preus fa que el gas sigui un combustible massa car per produir electricitat.
ENERGIA A BON PREU
El principal cost de l'electricitat generada a partir del vent és la inversió de capital necessària per a la construcció inicial. Com que el vent no contamina, l'única despesa contínua és de manteniment. Tenint en compte la recent variabilitat dels preus del gas natural, l'estabilitat dels preus de l'energia eòlica és molt temptadora. Com que hi ha la possibilitat que en el futur els costos del gas natural encara siguin més elevats, les centrals tèrmiques de gas natural potser s'utilitzaran cada cop més com a energia auxiliar de l'electricitat generada a partir del vent.
Els EUA s'estan quedant enrere en el desenvolupament de l'energia eòlica, no perquè no puguin competir tecnològicament amb Europa en la fabricació d'aerogeneradors, sinó per la manca de lideratge de Washington. La bonificació fiscal en la producció d'energia eòlica d'1,5 centaus per kilowatt hora, que es va adoptar el 1992 per compensar les subvencions establertes per al combustible fòssil, s'ha deixat que caduqui tres vegades en els darrers cinc anys, l'última a finals del 2003, quan el Congrés no va aprovar un nou projecte de llei sobre energia. La incertesa sobre quan es tornarà a renovar ha afectat la planificació de tota la indústria eòlica.
El lideratge d'Europa li ha donat un incentiu econòmic molt important: 9 dels 10 principals fabricants d'aerogeneradors mundials són en 3 països: Dinamarca, Alemanya i Espanya. I resulta que aquests tres països són els que han tingut els incentius de mercat més bons i més estables.
Europa no només porta el món cap a l'era de l'energia eòlica, sinó també cap a l'era del postcombustible fòssil, l'era de les energies renovables i l'estabilització del clima. En demostrar la capacitat d'utilitzar l'energia que crea el vent, Europa dóna a conèixer la nova economia energètica a la resta del món.a>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada