(Opció A:)

La mobilitat personal i de logística experimenta un increment progressiu, que constata una sensació de dificultat creixent per ser operativa. Els importants esforços inversors per la millora de les infraestructures de comunicacions no acaben d’assolir la funcionalitat que els hi correspondria ; mentre la inevitable repercussió territorial que tenen genera sovint conflictes d’acceptació. La dependència energètica i l’efecte sobre el canvi climàtic incrementen la necessitat de reflexionar de manera rigorosa i reclamar la coherència de tots per afrontar aquest temàtica. La incidència sobre la qualitat de vida de les nostres viles i ciutats i la sinistralitat a la carretera a que ens hem acostumat exigeixen una reacció.
Tot i l’aprovació de la Llei de la mobilitat de Catalunya no hi cap indici de mesures encaminades a superar aquest cul de sac, que no és tan sols problema de recursos. També nombrosos sectors aposten per un replantejament compromès amb l’abast del problema i de la repercussió en l’estructuració territorial que representa.

Diverses localitats i comarques enceten aquest debat amb posicions confrontades, la mobilització social també ha afavorit un aprofondiment del debat mediàtic, però encara no ha assolit el nivell d’interès perquè els administradors i tècnics el situïn a la posició central que li pertoca, superant apriorismes rutinaris o pressions interessades.

Aquest fòrum vol ser un espai per aquest debat.



(Opció B:)

La mobilitat, de persones i de mercaderies, és un dels indicadors clars de les oportunitats i dels problemes que genera la dinàmica econòmica actual. La tendència sembla consolidar l’increment de les inversions però, paradoxalment, també la percepció generalitzada de mancances estructurals. Els analistes descobreixen que l’abast del problema afecta seriosament aspectes molt diversos de la societat del benestar i al mateix temps esdevé una font de tensió i conflicte d’abast planetari.


Els comportaments adquirits al llarg de decennis, pel que fa als usos del transport privat actuals, s’assimilen a la prosperitat i la riquesa. Això permet que els canvis, que l’administració sap que s’han d’emprendre, siguin dilatats per l’excusa dels hàbits socials, quan el fet és que depenen primordialment d’una profunda reordenació de les inversions públiques sobre la que el govern en té una responsabilitat irrenunciable, com també la d’assumir i explicar la nova mentalitat amb la que cal abordar els problemes.

La societat civil assisteix, gairebé impassible, a la manca de coratge i rigor que palesen els dirigents polítics, segurament massa influenciats pels pes dels negocis que condicionen la seva actuació. Però no podem ignorar ni amagar el fet de que aquesta problemàtica amenaça el nostre benestar, la nostra salut, la de tot el planeta i la pau mundial; per solucionar els problemes és ineludible que haurem d’obrir els ulls, buscar solucions i actuar.
L’aposta d’aquestes jornades és contribuir amb valentia i rigor al debat i el compromís social ineludible; la nostra reflexió també és fruit dels esforços i els patiments que comporten les actuacions governatives en matèria de comunicacions, pels impactes territorials i els costos impressionants que les acompanyen i per donar un àmbit de debat amb vocació de ser més global i alternatiu a les actuacions retardades i a més insostenibles i repetidament qüestionades.

En parlem?