El Tren si que pot paralitzar l’autovia !
Moltes felicitats i enhorabona per l’èxit esclatant de la jornada d’ahir; però les coses són més complicades i difícils que el que pot fer pensar la sensació tan agradable que en queda. Els socis petits del Govern no poden complir el que prometen.
El president de la Generalitat repeteix que el túnel de Barcons s’ha de fer, s’aturarà només uns quants dies i les obres continuaran amb algunes modificacions. Es tanca un capítol, previsible i gradualment anunciat, en el que s’ha frustrat el que podia haver estat un gir significatiu del nou Govern en relació a la política de mobilitat i de protecció ambiental.
Està per veure si els canvis aconsegueixen millorar les limitacions tècniques degudes a la complexitat del recorregut i sobretot si redueixen les amenaces ambientals que han generat tanta polèmica. Pot ser que volent acontentar a uns i no disgustar massa als altres s’acabi fent un nyap del que ben aviat ens n’haurem de penedir.
Però el que ens interessa es veure en quines condicions queda el moviment opositor i què faria possible donar un tomb a aquesta situació. Encara està pendent la resolució del Contenciós - administratiu però en el millor dels casos, si el TSJC estimés la majoria o part de les argumentacions de l’advocat de Salvem les Valls, tan sols s’obtindria la obligació de redactar nova documentació per continuar el túnel i els seus accessos amb les modificacions pertinents...no pas la prohibició o l’aturada judicial indefinida.
Reconsiderar el túnel tan sols pot ser resultat de la voluntat política sorgida de consens social al voltant del tema. Si no ens resignem hem de pensar que:

1.- El primer dèficit que hem de resoldre és la manca d’una opció alternativa acceptable per la majoria més gran que sigui possible dels implicats, inclosos els ajuntaments i organismes públics i els agents econòmics i empresarials. Ni la negativa simple, ni voler desviar la mobilitat cap a altres traçats resolen la situació. Aquesta possibilitat, la de recuperar el tren, s’ha apuntat moltes vegades, però no ha estat assumida per la direcció de Salvem les valls, amb la limitació de credibilitat que representa no tenir una opció millor. Tan pels partidaris com pels contraris la rebaixa de prestacions (negociar una carretera més petita) i modificar altre cop el traçat de l’ autovia per enèsima vegada (la complexitat, costos i ‘danys colaterals’ hi són sempre) seria fer malament les coses amb tota probabilitat i sense acontentar ningú.

2.- Els moviments socials que sorgeixen per oposició a grans obres han d’ evolucionar des de la seva reivindicació veïnal per aconseguir anticipar les sortides més avançades possibles que eviten els pitjors impactes territorials i aporten un diferencial qualitatiu al projecte que es qüestiona. El moviment anti-transvasament del riu Ebre té una solidesa de posicions fonamentada en el concepte de la nova cultura de l’aigua, avalada i , premiada internacionalment en la persona del seu teòric més destacat, pels més importants especialistes del món. Això pressuposa una participació oberta i diversa que pugui incorporar totes les aportacions.

3.- Hi va haver un moment en que hi havia pronunciaments contraris al túnel per part de regidors i personalitats conegudes fins i tot dels aleshores partits de govern als ajuntaments i administracions. Aquesta transversalitat política desapareix en el moment en que la junta de Salvem les valls és en mans de tendències polítiques concretes. El problema no és tan ja no poder comptar amb tothom sense mirar la filiació política, (també ho és), sinó sobretot perquè s’imposa un consens intern en el que no hi ha debat, ni diversitat que faci evolucionar com he dit abans. Salvem les valls s’ha limitat i ha establert un funcionament que, en la pràctica, significa la pèrdua de la participació i les aportacions d’entitats i persones i de diversos punts de vista (hi ha una direcció ‘política’ amb uns criteris determinats, en qualsevol cas no oberts o adaptables).

4.- Un dels exponents clars d’aquesta situació de tancament és el fet de que , contràriament al que havia estat en un primer moment, no han participat a les propostes de Salvem les valls ni una de les nombroses entitats cíviques d’Olot o de la Vall d’en Bas que en havien iniciat aquest moviment. L’actual president és gairebé desconegut per tot el moviment associatiu de la comarca.

5.- Amb el canvi de Govern a la Generalitat hi havia una possibilitat de que es condicionés el pacte tripartit a la paralització del túnel de Barcons, però no ha estat així, encara que alguns ho volien creure i tot i que el tema ha estat a les planes dels diaris sovint. El fet de que algunes de les persones més conegudes de l’actual direcció de Salvem les valls estiguin relacionades amb aquests partits ens fan interrogar sobre quin podrà ser el seu difícil paper des d’ara.

6.- Els greus impactes que pot causar el túnel no són encara irreversibles, ni tampoc inevitables !. Tots sabem que no vénen de la construcció del túnel en ella mateixa, sinó els enllaços, la travessia de la Vall d’en Bas i d’Olot i els efectes secundaris que comporten. Encara som a temps de recuperar l’empenta per evitar-los i potenciar la opció qualitativament millor del tren, només cal que ens imaginem la destrossa territorial que ens amenaça per recobrar el consens i l’encert necessaris, per saber que el futur encara està per fer i que tenim el poder de decidir .

7.- La nostra comarca necessita el tren, no tan sols com a opció a l’autovia, sobretot per superar del diferencial negatiu d’accessibilitat i amb la perspectiva de que cal una reconducció de la mobilitat global, anticipant els criteris de les millors prestacions del tren, menor impacte i costos, estalvi energètic, seguretat ... Aquest grans elements de debat que ja són presents a la nostra societat tindran cada vegada més importància. I amb la convicció de que les grans solucions, les úniques solucions acceptables, són sempre enemigues de les mediocres. En aquest propòsit és possible i necessari trobar complicitats i acords amb els partidaris del túnel, si més no amb aquells que pretenen una millora de la mobilitat, al marge de negocis especulatius camuflats. Aquests darrers són el sector econòmic més parassitari i irrecuperable, convé evidenciar-ho i aïllar-los.
Es probable que aquests plantejaments molestin algunes persones que en els darrers anys han estat abocats a la causa de Salvem les valls, no tinc cap intenció de crear polèmiques inútils; ben al contrari m’agradaria recuperar l’esperit de consens i participació que hi havia temps enrera. Això, unit a l’experiència de coneixements i d’organització adquirida, han de fer possible un tomb optimista en el tema de la defensa del nostre patrimoni i la millora de l’accessibilitat i les comunicacions. El debat ara no és entre unes pendents del 8 % o del 7%... L’opció de l’autovia ha de ser rebatuda i descartada per una possibilitat real de guanyar adeptes entre sectors molt diversos, tot el contrari de fer-ne una bandera de determinada opció política; totes elles ben legítimes, no cal dir-ho. Si volem aturar Barcons ha de ser sobrepassant la dimensió d’afer polític que ara té. Una abraçada d’en Carles.